MALALTIES CANINES HEPATITIS INFECCIOSA CANINA:
El seu nom no deixa cap dubte: es tracta d'una afecció hepàtica d'origen víric, i per tant, transmissible entre animals. Forma part del nucli de vacunació anual (vacuna tetravalent). I la millor forma de tractament és la prevenció.
RÀBIA:
Malaltia coneguda per tot el món, en els últims 10 anys s'han donat al voltant de 30 casos en gossos i gats a la península ibèrica. A Catalunya, actualment, no és d'obligada vacunació, però des del nostre punt de vista, per prevenció, i davant possibles desplaçaments a altres països / comunitats autònomes, recomanem encaridament la seva vacunació. és molt important recordar que la ràbia és una malaltia molt greu per a les persones i les nostres mascotes, i en un gran nombre de casos mortal.
LEISHMANIOSI:
Coneguda vulgarment com "la malaltia del mosquit", es tracta d'una malaltia provocada pel paràsit "leishmania infantum" el qual és transmès per la picada alguns tipus de mosquits (d'aquí el seu nom). En moltes ocasions la malaltia passa desapercebuda fins que l'animal està greument afectat i amb lesions renals irreversibles. Els símptomes poden ser molt variables, amb símptomes cutanis, pèrdua de pes, coixeses, diarrees, dolors musculars etc ...
Actualment es disposa d'una vacuna amb una alta efectivitat i esdevé la millor forma d'evitar una malaltia crònica, costosa i en moltíssimes ocasions, mortal.
Paràsit de
Leishmania Phlebotomus
LARINGOTRAQUEITIS INFECCOSA:
Malaltia que afecta en massa a gossos que viuen en col · lectivitats (o passen temps en elles) i en especial durant les èpoques de fred. Es tracta d'una malaltia de quadre típicament respiratori el principal símptoma és una tos forta i bastant freqüent. Es diu comunament "tos de les gosseres" i els nostres animals la solen contraure durant estades en residències canines o en grans aglomeracions d'animals (exposicions canines, concursos, etc ...). Per això, si el teu gos passarà per alguna d'aquestes eventualitats, no dubtis en preguntar al teu veterinari per la vacunació contra la mateixa.
PARÀSITS INTERNS:
Hi ha infinitat de vies de contagi de paràsits interns per als nostres gossos. Fins i tot gossos que no surten de casa, amb el material que portem a la sola de les nostres sabates, poden ingerir ous i infestar. Per això, i independentment del tipus de vida que facin, la desparasitació ha de realitzar cada 3-4 mesos.
PARÀSITS EXTERNS:
Els nostres animals de companyia poden ser objectiu de paràsits externs com són les sarnes, polls, paparres i puces. A més, també poden ser picats per una gran varietat de "mosquits", entre ells els transmissors de la leishmaniosi. Per tot això, és necesiaria la desparasitació mitjançant pipetes o esprais, un cop al mes. Actualment hi ha una gran varietat de productes en el mercat, però no tots són igual d'eficaços ni serveixen per a totes les edats. és important adquirir un bon producte, tant per assegurar-nos eliminar els paràsits, com per evitar possibles intoxicacions. En cas de dubte, consulta el teu veterinari qui sabrà recomanar el millor producte per a cada cas.
POLIURIA / PLODIPSIA:
No es tracta d'una malaltia com a tal, sinó d'una síndrome: excessiva producció d'orina i excessiva ingesta d'aigua. Sota aquests dos símptomes s'amaguen nombrosos (al voltant de 25) problemes de salut i malalties en gossos i gats. Entre els més freqüents trobem la diabetis mellitus, la malaltia renal crònica, les infeccions d'úter o "piómetras", l'hipotiroïdisme, la enfermdedad de Cushing, problemes de fetge ...
Si en algun moment notes que el teu gos comença a beure de forma excessiva i / o orinar quantitats superiors a l'habitual, no triguis i comunica-ho al teu veterinari, ja que en alguns d'aquests problemes, com més esperem, pitjor serà el pronòstic.
CÀNCER:
La plaga del segle XXI no fa excepcions amb els nostres animals, de manera que tant metges com veterinaris, uneixen forces en la lluita contra aquesta malaltia mortal. Hi ha milers de tipus de càncer que afecten a tots els òrgans i sistemes (pell, pulmons, estómac, fetge ...), i que varien en gravetat i en pronòstic. Moltes vegades, lluitem contra un enemic invisible: fins que no es troba en un estadi avançat, i de vegades incurable, no és detectat per les nostres analítiques i exploracions. Per això, en animals majors de 7-8 anys, és d'especial importància consultar al veterinari qualsevol canvi que observem en la nostra mascota, per petit que ens sembli i realitzar analítiques de sang i / o altres tipus de proves complementàries que ens assegurin que tot està bé. Tant en humans com en animals, la millor manera de lluitar contra el càncer és anticipar-se.
ARTROSI:
La malaltia degenerativa articular té diversos orígens, que varien sobretot i funció de la raça, l'edat i el tipus de vida. Si parlem d'un pagès de 9 mesos, possiblement estiguem davant d'una artrosi generada per una displàsia, mentre que si parlem d'un yorkshire de 11 anys, possiblement sigui artrosi "per l'edat". El tractament mèdic és molt similar en ambdós casos, però les possibilitats quirúrgiques i el pronòstic varien en gran forma. Així doncs, si notes que el teu gos no acaba de caminar "correctament" o li costa aixecar-se, o no puja i baixa les escales com abans, no dubtis en consultar al teu veterinari.
SÍNDROME DE LA DILATACIó-TORSIó D'ESTóMAC:
La EMERGÉNCIA més greu i urgent en els gossos. A diferència d'altres tipus d'animals, el sistema de lligaments que subjecta l'estómac dels gossos, permet que en gossos grans i / o de pit profund i coincidint amb un augment del volum de l'estómac (menjar, aigua o gas), pugui produir una rotació que bloquegi l'adequada vascularització de l'estómac, de tal manera, que en poques hores, es "mori" el teixit gàstric i sigui impossible poder fer res per l'animal. Per agreujar el problema, hi ha casos en què la melsa, trencada juntament amb l'estómac produint el mateix problema i fent que només en molt comptats casos, es pugui salvar la melsa (ja que normalment cal extirpar).
Es tracta d'una emergència quirúrgica en què no parlem de dies ni hores, sinó que poden ser minuts els que poden marcar la diferència entre la vida i la mort. Les principals races predisposades són les de tipus gegant (gossos, dogs ...), pastors alemanys, pastors belgues i similars i de races més petites, destaquen els shar-pei.
Per prevenir el millor són bons costums com repartir el menjar 2-3 vegades al dia perquè no hagin de menjar molt volum al mateix temps, no deixar-los empatxar d'aigua, no jugar amb ells després de dinar i fer una gastropexia preventiva en el cas de les races predisposades (es tracta d'una cirurgia en la qual es col · loquen unes sutures que uneixen la paret de l'estómac amb la de l'abdomen, actuant com un reforç per al sistema de lligaments, i dificultant que l'estómac es roti).
Si el desastre ja ha passat, els símptomes són intent de vomitar (només aconsegueixen treure saliva ja que l'estómac està tancat en la seva entrada), extrema dilatació de l'abdomen, dificultat respiratòria, greu drepesión o fins i tot pèrdua de coneixement. Si creus que el teu gos li està passant això, és de vital importància que avisis a més aviat possible a un centre veterinari amb quiròfan i capacitat per atendre ens tipus d'urgència, perquè facin tot el possible per salvar la vida a la teva mascota.
