Consentiment de Cookies



A clinica veterinaria mon animal berga Utilitzem cookies propies necesaries pel bon funcionament del web.

Per més informació podeu consultar "política de cookies.

n° visites: 192750   |    |  Avís legal
 


EXÒTICS




NOUS ANIMALS DE COMPANYIA
Els animals exòtics són cada vegada més populars: proporcionen companyia, destaquen per la seva peculiaritat i són fascinants. Però, abans d'adquirir un d'aquests animals, és important que s'informi bé sobre les seves cures diàries, alimentació, allotjament i malalties comunes. Moltes vegades la informació que obtingui pot ser incorrecta i això podria acabar perjudicant a la seva mascota. Busqueu informació fiable o consulti directament al seu veterinari.

Aquí li donem alguns consells sobre les mascotes exòtiques més comunes, però no dubti en consutlar qualsevol dubte que li pugui sorgir.



__________________________________________________________________________________________________________


FURES

Allotjament: la fura ha de disposar d'una gàbia del més gran possible i amb diferents alçades. és important enriquir l'entorn amb tubs, rampes, jueguetes, etc. El terra de la gàbia ha de tenir un substrat adequat per absorbir les dejeccions de l'animal, com pot ser les serradures premsat (MAI utilitzar sorra de gat). La c temperatura ambiental òptima es de 15-21 º C i, durant l'estiu, és important evitar que incideixi el sol directament a la gàbia ja que aquests animals poden patir cops de calor.

Alimentació:
la millor forma d'alimentar una fura és proporcionant-li una alimentació equilibrada basada en pinso específic per a fures de bona marca o pinso de gatet en creixement (2-12 mesos) de gamma alta. Encara que els agradin les fruites i verdures, no les digereixen bé pel que és convenient evitar-les en la seva dieta. Com a premi es poden emprar llaminadures per a fures o malta per a gats. Recorda que han de disposar sempre d'aigua neta i aliment.
En el veterinari: una fura s'ha de vacunar enfront del borm i la ràbia (sempre separada del borm), i és recomanable identificar-lo amb microxip.

CONILLS

Els conills són animals que poden posar-se nerviosos amb molta facilitat per això convé tenir-los en un ambient tranquil, lluny d'altres mascotes sorolloses, nens, etc.
Allotjament: la mida de la gàbia dependrà de la raça i el temps que pugui passar l'animal fora. El fons de la gàbia ha de tenir un material absorbent i embuatat, per exemple, encenalls de serradures i fenc.
Alimentació: el fenc és un component essencial en l'alimentació del conill, ha de tenir sempre disponible. A més es pot complementar amb pinso específic per a conills (2-3 cullerades al dia) i vegetals frescos (escarola, ruca, espinacs, pastanaga, tomàquet, cogombre, etc.)
En el veterinari: el conill s'ha de vacunar contra la mixomatosi i la malaltia vírica hemorràgica. A més és recomanable la vacuna contra la enterotoxèmia.



COBAIS

Les cobaies són animals que poden posar-se nerviosos amb molta facilitat per això convé tenir-los en un ambient tranquil, lluny d'altres mascotes sorolloses, nens, etc.
Allotjament: la mida de la gàbia dependrà de la raça i el temps que pugui passar l'animal fora. El fons de la gàbia ha de tenir un material absorbent i embuatat, per exemple, encenalls de serradures i fenc. Una cobaia ha de passar un mínim 4 hores diàries fora de la gàbia fent exercici i si és possible, a l'exterior per poder rebre llum solar directa, evitant les hores de molta calor a l'estiu.
Alimentació: les cobais necessiten una dosi diària de vitamina C que podem aportar amb productes comercialitzats o bé amb aliments rics en aquesta vitamina com són: cítrics, bròquil o pebrots. El fenc és un component essencial en l'alimentació: sempre ha d'estar disponible. A més, es pot complementar amb pinso específic per a cobais (2-3 cullerades al dia) i vegetals frescos (escarola, ruca, espinacs, pastanaga, tomàquet, cogombre, etc.)

En el veterinari: les cobais no se solen vacunar però sí que és recomanable desparasitarlas cada 3-4 mesos i portar un control veterinari anual.



GERB

Allotjament: la gàbia ha de ser gran, tenir algun refugi o amagatall i tenir diversos pisos ja que les xinxilles són curioses, els agrada saltar i amagar-se. Cal col · locar dins de la gàbia una safata profunda amb 2cm de sorra especial per a xinxilles. L'ideal és un bany diari de sorra d'uns 20 minuts aproximadament.
Alimentació: el fenc és un component essencial en l'alimentació de la xinxilla, ha de tenir sempre disponible. A més es pot complementar amb pinso específic (2-3 cullerades al dia) i vegetals frescos (escarola, ruca, espinacs, pastanaga, tomàquet, cogombre, etc.)
En el veterinari: les xinxilles no se solen vacunar però sí que és recomanable desparasitarlas cada 3-4 mesos i portar un control veterinari anual.

HÀMSTERS

Allotjament: la gàbia ha de ser segura i prou gran. I tenir en compte que els hamsters són experts en escapar. Les rodes perquè facin exercici són necessàries així com un refugi on puguin amagar-se i dormir. és important que tingui paper de diari o de cuina per al niu i un substrat adequat com les serradures, encenalls de fusta, etc.
Alimentació: han d'alimentar amb pinso per a hàmsters, fenc, verdures, una mica d'ou dur, pa, etc. A l'hora de netejar la gàbia és important que no retirem tot el menjar que el hàmster hagi emmagatzemat ja que a ells els suposa un gran estrès.
En el veterinari: els hamsters no se solen vacunar però sí que és recomanable desparasitarlos cada 3-4 mesos i portar un control veterinari anual.


ERIÇONS

Allotjament: la gàbia ha de ser segura i prou gran perquè es puguin exercir a diari i ha de disposar d'un refugi. Les rodes perquè facin exercici són ideals, sempre que siguin segures per a l'animal. A més es poden treure de la gàbia en una zona segura perquè s'exerceixin. El fons de la gàbia ha de tenir un material absorbent i embuatat, per exemple, encenalls de serradures o periòdic.
Alimentació: l'ideal és que mengin pinsos comercials específics per eriçons. Una altra opció és el pinso que es comercialitza per a gats més grans de 7-10 anys i de gamma alta, però com a molt 1-2 cullerades al dia. Es complementa amb llauna humida, de gamma alta, de gos o gat; carn o ou cuits sense sal; formatge fresc sense sal; mitja cullerada de fruites o vegetals i, mínim 2 cops per setmana, insectes.


AUS

Allotjament: depenent del tipus d'au que adquireixi, la gàbia haurà de tenir unes dimensions o altres. El més important és que l'au pugui estirar bé a la gàbia, tingui llibertat per volar i moure i sigui segura. és important que disposin de penjadors diverses i de diferents materials per poder posar-se, a més de joguines. Tenir en compte que una au "avorrida" acabarà sent una au malalta.
Alimentació: la dieta de les aus, depenent de l'espècie, es compon de: fruites, nèctar, plantes, llavors, insectes, etc. Avui dia es comercialitzen molts pinsos específics per a aus i, a més, és important suplementar diàriament la dieta amb fruita, verdura variada (bledes, espinacs, ruca, canonges, pastanaga, pebrot, tomàquet. MAI alvocat, ceba o all) i llegums . No ens oblidem de la font de calci en forma de bloc mineral.
En el veterinari: és important que observi a la seva au a diari ja que no solen mostrar molts signes de malaltia i, quan ens adonem, pot ser massa tard. Al mínim canvi, no dubti en acudir al veterinari.




RÉPTILS

Els rèptils, a diferència dels mamífers, són animals de "sang freda": la seva temperatura corporal depèn de l'ambiental, per la qual cosa és molt important que el seu terrari o aquari estigui perfectament aclimatat, controlant bé tant la temperatura com la humitat.
Els més comuns com a animals de companyia són les tortugues, que poden ser d'aigua o de terra.





Tortugues d'aigua: la peixera ha de ser de vidre, amb almenys 10cm de profunditat d'aigua perquè la tortuga pugui nedar. Ha de tenir una rampa que permeti que surti de l'aigua per prendre el sol. Durant l'hivern, les tortugues hibernen, deixant de menjar i estant menys actives. és convenient que, en el cas de tortugues joves (<2 anys) s'afegeixi a la peixera un escalfador, perquè les tortugues segueixin actives, segueixin creixent, s'alimentin bé i no emmalalteixin. L'aigua s'ha de canviar 2 cops per setmana o, si es té un filtre, amb una n'hi ha prou. L'alimentació ha de ser amb pinso específic per a tortugues d'aigua i, de tant en tant i NOMéS com a premi, gammarus (gambetes seques).



Tortugues de terra: el terrari ha de ser prou gran perquè pugui desplaçar-se còmodament. Ha de tenir a terra un substrat adequat i s'han de cuidar les condicions de temperatura, llum i humitat de l'ambient, és bo posar el terrari prop d'una finestra amb exposició directa al sol (necessiten mínim 15 minuts diaris) o posar-los fonts de calor. Les tortugues necessiten exercitar-se i si és a l'aire lliure, millor; ja que a més es beneficien menjant pastura, plantes, flors i gespa. La seva alimentació ha d'incloure un alt contingut en fibra amb: pastures, plantes, flors de colors vius, verdures i també una mica de carn crua, cucs i fruita (excepte cítrics).


______________________________________________________________________________________________________________

El principal problema que ens trobem amb aquests animals és que, per culpa de la desinformació, les persones que no volen tenir més a la seva mascota, la "tornen" al nostre entorn i això provoca un fort impacte mediambiental. Si no voleu tenir més a l'animal o bé s'ha trobat un i no sap què fer avisi el:
* Centre de Recuperació de Fauna Salvatge Torreferrusa (tlf. 935.740.036)
* Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (www.crac-comam.net)

Abans d'adquirir un animal d'aquestes característiques, és important que s'informi sobre tot el que ha de saber, ja sigui a través de bibliografia o consultant al seu veterinari.